Als hospitals de les Illes Balears, la desnutrició hospitalària afecta a més de la meitat dels pacients que ingressen en un hospital de mitjana-llarga estada i s'associa amb una major morbimortalitat. Els resultats subratllen la necessitat d'establir un pla d'actuació i seguiment nutricional de prevenció i tractament. Aquestes mesures redueixen la taxa d'esdeveniments adversos evitables i estalvien els costos associats amb ells.

Recientemente el Colegio de Dietistas-Nutricionistas de Baleares ha solicitado al IB-Salut que considere en sus planes estratégicos la implantación de sistemas de detección precoz de la desnutrición y que  tome las medidas necesarias para hacer realidad la atención y soporte nutricional, en el marco de equipos multidisciplinarios (médicos, enfermeros, dietistas-nutricionistas, farmacéuticos, etc.), como indicador clave de los servicios asistenciales.

Aquesta petició, a més de basar-se en dades dels nostres hospitals, es fonamenta en la recomanació del Consell d'Europa, dictada el 2003, en la qual s'aconsella a les autoritats implementar mesures que prevenguin, detectin, monitoritzin i tractin la desnutrició hospitalària i l'entorn dietètic-nutricional dels hospitals europeus.

Estudios recientes demuestran que la participación de dietistas-nutricionistas pueden mejorar el soporte nutricional al disminuir las prescripciones inapropiadas de nutrición parenteral (NP), y disminuir un 20% el gasto de NP lo que puede supone un ahorro de 220.000€ en dos año (ADA 2010). En España, con una prevalencia de desnutrición hospitalaria del 23% se estima que un paciente con riesgo de desnutrición al ingreso, cuesta 1.400€más que otro sin riesgo; este gasto llega a ser de 6.000€ más, cuando el paciente se desnutre en el hospital, algo muy habitual cuando no se dispone de equipos multidisciplinares de soporte nutricional. La desnutrición hospitalaria le cuesta al Sistema Nacional de Salud cerca de 1.700 millones de €.  (más datos de coste eficacia en alegaciones realizadas en el EJE II: Eficiencia y sostenibilidad, Línea 1: Establecimiento de un marco de rigor y austeridad en el sistema sanitario público)

La incorporació del dietista-nutricionista al Sistema Balear de Salut contribuiria no només a la millora de la salut i de la qualitat de vida de la població, sinó que serviria per optimitzar les inversions en sanitat, millorant així la relació cost-efectivitat.

Entitats nacionals, com la Societat Espanyola de Nutrició Parenteral i Enteral (SENPE), ja estan treballant per aconseguir que es desenvolupi a Espanya un Pla Nacional per a l'abordatge de la desnutrició hospitalària, igual que en altres països europeus, com Holanda, Dinamarca o el Regne Unit, on ja estan en marxa Plans Estratègics Integrals per lluitar contra la desnutrició; i que la seva implantació sigui efectiva a tots els centres d'Atenció Primària, hospitals i residències de grans.